L'escola és la principal responsable -i un espai immillorable- en la formació de les competències lectores i els hàbits de lectura dels joves d’aquest país. Per això, considerem que la funció que exerceixen les biblioteques escolars és clau per assolir nivells òptims de lectura en aquest país. 

• Augmentar l'hàbit lector dels adolescents és un dels grans reptes de les escoles. No obstant això, la situació de les biblioteques escolars és precària i moltes veuen urgent una renovació del seu catàleg. Segons les últimes dades del Departament d'Educació de l'any 2020, un 43,2% dels centres educatius catalans no tenen biblioteca escolar, i la majoria de biblioteques escolars no disposa de recursos suficients i/o actualitzats. També ha davallat el percentatge de centres que fan activitats de foment de la lectura (de 84% a 62%) i dels que duen a terme accions de formació de persones usuàries (que del 51% passen al 19%).
• Les biblioteques escolars són un pilar democratitzador essencial: són un agent importantíssim en el desenvolupament dels hàbits de lectura pel seu efecte democratitzador i per la seva vinculació amb els centres escolars. Tots els alumnes hi tenen accés i contribueixen al desenvolupament d’una ciutadania més informada, crítica i justa, formant infants i joves en competència informacional, mediàtica i digital, fomentant la lectura i la cultura i promovent, d'aquesta manera, l'equitat educativa. 
• Les biblioteques escolars arrosseguen mancances estructurals que venen de lluny i que tenen efectes en els hàbits i les competències lectores dels nostres infants i joves, en la seva alfabetització informacional i en la tasca dels agents de la literatura infantil i juvenil. Hi ha massa a feina pendent per resoldre-la amb una campanya com aquesta, però esperem que, almenys, permeti crear consciència social i mediàtica de la seva importància i que ajudi a consolidar i ampliar els compromisos que les administracions han començat a prendre en aquesta matèria i que necessitem que se sostinguin en el temps i es consolidin com una línia de treball estructural dotada i acompanyada conseqüentment.

La selecció l’han treballada conjuntament l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’IBBYcat (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil), dues entitats que duen a terme des de fa molts anys una tasca constant de selecció i anàlisi dels llibres infantils i juvenils a casa nostra. 

A Rosa Sensat, les seleccions del Garbell i la Granera les elabora el Seminari de bibliografia Infantil i Juvenil “Quins llibres”, format per una vintena de professionals i coordinat per l’Amàlia Ramoneda, responsable de la biblioteca de literatura infantil i juvenil de l’entitat. 

També podeu consultar la resta de recursos bibliogràfics que ofereixen per a escoles la seva web, dins de l’apartat de la biblioteca. 

L’IBBYcat du a terme una tasca setmanal de crítica de literatura infantil i juvenil a través de l’equip de la revista Faristol. També elabora seleccions per a premis i tries nacionals i internacionals, a través d’una comissió de literatura infantil i una de literatura juvenil i d’encàrrecs puntuals a alguns dels seus especialistes i col·laboradors, a banda de recollir i difondre les tries fetes per altres entitats de casa nostra i més enllà. 

COM S’HA FET LA TRIA? CRITERIS I PROCEDIMENT DE TREBALL

Abast: 100 títols infantils i juvenils en llengua catalana.

Edat/ Nivell lector: especialment interessants per a infants i joves del darrer cicle de primària i el primer cicle de secundària.

Una tria de tries: Totes les obres seleccionades sorgeixen de tries i seleccions, realitzades prèviament per part de les dues entitats. 

Rosa Sensat s'ocupa de les traduccions i l’IBBYcat d'aquelles d'autoria catalana. 

La tria de Rosa Sensat parteix del buidatge dels garbells i les bibliografies elaborades per l’entitat i s’elabora en diàleg amb els membres del Seminari.

La tria de l’IBBYcat parteix de les obres seleccionades en tries que ja han dut a terme les comissions de selecció de l’entitat, amb qui es comparteix la proposta, i que són: 

- Els millors llibres d'autoria catalana del 2019 al 2023

- Les obres amb 4 estrelles Faristol

- Els llibres d'autoria catalana seleccionats pels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove.

- Obres amb premis recents o incloses en seleccions de prestigi.

- Els títols recomanats en les guies del programa Municipi Lector

- Altres llibres seleccionats en altres tries dutes a terme per l’entitat. 

Una màxima: obres de qualitat, que pel seu valor informatiu o literari puguin esdevenir una aportació de valor a la biblioteca d’un centre educatiu, tot valorant qüestions com: 

• Qualitat global de l'obra.
• Interès i qualitats narratives o evocatives del text i les imatges, en el cas de la ficció. Interès, claredat, estructura del contingut i el tractament del tema en el cas dels llibres de coneixements.
• Coherència, equilibri, harmonia i adequació entre els diversos elements de l'obra (text, imatge, disseny i suport) la història, el tema i el receptor al qual s’adreça.
• Solvència-excel·lència: en l'ús formal del llenguatge/s, en l'ús d'un gènere o estil, quan la interpretació de l’autor sigui equiparable als millors referents o els superi.
• Innovació i originalitat: en el punt de vista, en el tractament d'algun aspecte concret o en l'aportació de llenguatge formal propi i distintiu dins del gènere o la tipologia a la qual pertany l'obra.
• L’aportació de l’obra al panorama global de la literatura i la divulgació infantil i juvenil.
• Oportunitats que l’obra ofereix per a la mediació i la formació lectora i literària o per a l’aprenentatge de continguts.

La diversitat, com a criteri: Conscients de com n’és d’important la diversitat dels fons que ha d’oferir una biblioteca escolar per garantir un accés democràtic de tots els infants i joves a un itinerari lector ric, progressiu, flexible i representatiu del bo i millor de la nostra literatura i les literatures d’arreu, s’ha vetllat per un equilibri i una diversitat en els àmbits següents: 

• Segells editorials (65)
• Autoria catalana vs. traduccions (47 vs. 53)
• Tipologies i subgèneres (11 còmics, 15 llibres de no ficció, 31 narratives i 35 obres narratives il·lustrades)
• Gènere de les autories (47 dones v. 51 homes)
• Nivells lectors (54 CS vs 46 ESO)
• Obres de publicació recent vs. clàssics o llibres de fons. Tot i que s’ha optat per una representació major de títols actuals.

No, part de la problemàtica de les biblioteques escolars actualment és que els seus fons estan anticuats o s’han anat renovant a partir de donacions, sovint, sense uns criteris professionals com els que marquen la IFLA. 

Per evitar això, s’ha considerat adeqüat encomanar una selecció a l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’IBBYcat  (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil),  dues entitats que duen a terme des de fa molts anys una tasca constant de selecció i anàlisi dels llibres infantils i juvenils a casa nostra, reconeixent amb aquest encàrrec la seva tasca permanent de prescripció. Una feina que fan al costat de moltes altres entitats i professionals de l’àmbit de les biblioteques públiques i escolars, l’educació o les llibreries amb qui comparteixen l’objectiu de garantir un accés democràtic de tots els nostres infants i joves a una literatura de qualitat. 

El desig darrer és que aquesta feina de prescripció pugui esdevenir una orientació per a la configuració d’uns fons de biblioteques escolars que entenem que el que convé és que es puguin construir a partir, sobretot, del criteri dels professionals dels centres educatius, els professionals referents de les biblioteques escolars i les seves llibreries de capçalera, d'acord amb una política de col·lecció coherent amb les directrius de biblioteques escolars, el projecte educatiu i la realitat de cada centre.

Òmnium Cultural, amb el suport del Gremi de Llibreters va fer una crida oberta a totes les llibreries agremiades. Totes aquelles que ho han volgut, han pogut adherir-se a la campanya dins del termini establert.

Sí, sempre que siguin llibres del catàleg es poden comprar a altres llibreries (encara que no estiguin adherides a la campanya). S’hauran de dipositar, tanmateix, en els espais reservats per a la recollida que trobareu a les llibreries adherides del 16 al 23 d’abril o a les diverses parades que Òmnium posa arreu del país durant el proper dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi

Òmnium Cultural ha fet una crida oberta a totes les escoles de primària i secundària de Catalunya a partir de la base de dades que el departament té a la seva web en obert. Totes aquelles que ho han volgut, han pogut adherir-se a la campanya dins del termini establert.

Si has fet la compra a través d’aquesta web, les dades ja estan registrades i rebràs la informació de seguiment sense fer res més.

Si has comprat llibres a una botiga física, els has deixat a un punt de recollida i vols fer-ne el seguiment, pots deixar la teva petició en el següent formulari

Si participes en la campanya a través de la web, les dades ja queden registrades i t’enviarem el certificat de donacions sense que facis res més.

Si has comprat llibres a una botiga física, els has deixat a un punt de recollida i vols desgravar la donació que has fet, pots demanar el teu certificat de donacions en el següent formulari

La dades alerten de la insuficiència de les competències i hàbits lectors d’un elevat percentatge d’infants i joves. Això compromet l’èxit escolar i les possibilitats d’aprenentatge al llarg de la vida, i possiblement també la igualtat d’oportuntiats oportunitats. Òmnium som conscients d’aquesta realitat i treballem per revertir aquesta tendència perquè els joves tornin a recuperar la passió per llegir en català.

• Les darreres dades de l’informe PIRLS (Estudi Internacional de Progrés de Comprensió Lectura) destaquen que el nivell de comprensió lectora dels alumnes catalans de 4t de primària és un dels més baixos de tot l’Estat (507 punts), 43 punts per sota d’Astúries, que és la més ben posicionada de l’Estat. La diferència de 40 punts equivaldria a un curs escolar sencer. Els resultats també estan per sota de la mitjana de l’Estat (521), de la Unió Europea (528) i dels països de l’OCDE (533). 
• Els resultats de competències bàsiques dels anys 2021 i 2022 a alumnes de 6è de primària mostraven que més d’un 10% dels alumnes catalans tenen un nivell mitjà-baix de comprensió lectora. 
• Les causes que apunten els experts per explicar aquest daltabaix en la comprensió lectora dels joves són les diferents metodologies aplicades als hàbits de lectura, ja sigui des de l’escola o en el marc de la família; factors sociològics i lingüístics; la manca de biblioteques escolars o la insuficiència de recursos als catàlegs; la situació complexa d’algunes escoles, o el paper de les pantalles i les noves tecnologies dins d’una societat que està canviant els seus hàbits lectors.